Una producció de Dibuixos Animats, siga per a cinema (llarg-metratge) o per a TV (sèrie), precisa dčun gran nombre de professionals, de temps i per suposat, de diners essent els costos de dites produccions de centenars de milions de ptes., com a mínim. Tenint en compte que en cinema 24 fotogrames constitueixen un segon (25 frames per a format vídeo), hom es pot fer una idea de la quantitat de dibuixos que es poden realitzar en aquestes produccions de al voltant de 26 minuts el capítol. Ens centrarem doncs en las produccions per a TV ja que aquest país no brilla per les seues produccions de llarga duració. Aquesta diferència entre cinema i TV s'estableix perqué les despeses per a TV són menors que per a cinema. Açò afecta al camp de l'animació, que és el que més ens interessa, en que s'utilitzen 12 dibuixos per segon (animació a "doses") en compte dels 24 que abans comentàvem (animació a "uns") donant com a resultat eixe aspecte una mica encartonat al moviment que tan acostumats estem a veure en la pantalla menuda. Com ja hem dit, el monumental treball que es genera es divideix en un elevat nombre de professionals: productors, realitzadors, animadors, operadors de càmera, dobladors, músics, etc es donen la mà en aquestes macro-produccions que poden durar anys. La realització es divideix en tres apartats clarament diferenciats: pre-producció, producció i post-producció i en totes tres el dibuixant participa en major o menor mida, com veurem a continuació.

És en la pre-producció quan es dissenyen els personatges i els fons, el color i el vestuari, es realitzen els story-boards (divisió en plans) i els lay-outs (claus per a l'animador). En totes i en cadascuna d'elles són els dibuixants els encarregats de dissenyar aquests aspectes i és durant aquest procés quan es desenvolupa fins el mínim detall tot l'aspecte visual de tota la producció. Cada dibuixant s'especialitza en un dels apartats abans citats (storys, lay-outs, etc) encara que supervisat el seu treball, primer pel responsable de l'apartat (director artístic, supervisor de storys, etc) i finalment pel realitzador, màxim responsable de la sèrie, en teoria. Potser la finalitat última del dibuixant que s'introdueix en el món de l'animació siga, precisament, la d'animar, donar vida a quelcom inmòbil com és un dibuix en dues dimensions.
El coneixement i aprenentatge de l'animació, com tota especialització, és un procés que dura tota la vida i, evidentment, no tot dibuixant n'està qualificat. Normalment hom comença a animar després d'uns anys d'intercalador (inbetweener) i d'assistent (clean-up). Amb açò volem dir que hom pot ésser un excel.lent il.lustrador però un pèsim animador i viceversa. L'animació és una capacitat creativa que, a part de saber dibuixar bé, requereix un gran domini de volums, les lleis físiques que els hi afecten (temps, gravetat, etc) i de com són deformats, amén d'una increïble paciència i tenacitat, us ho podem assegurar. Durant la post-producció es procedeix a escannejar tot el munt de dibuixos i fons ja realitzats per al seu posterior acolorit, càmera, efectes especials i renderitzat. Després es procedirà al seu muntatge, sonorització i música, per a més tard intentar distribuir-ho, vendre-ho i emetre-ho.

Com l'ofici pròpiament dit d'animador no és dins de cap epígraf de l'I.A.E., al pobre professional sols li queden dues opcions si vol viure d'açò. Una és la de treballar com a treballador lliure i apuntar-se al règim especial d'autònoms, com qualsevol fill de veí i amb totes les conseqüències que tots bé coneixem, per no dir que patim. Açò permet a l'animador col.laborar en qualsevol producció mundial si té els contactes ben escollits. Una altra forma de treball, si es té sort, és la d'entrar a formar part de qualsevol estudi baix contracte, nacional o extranger, on la situació laboral dependrà, evidentment, del país on es treballe. La situació mundial fa que les productores no tinguen més remei que treure l'animació a països on la mà d'obra resulta molt més barata, com ara Corea o Xile, que en els d'origen quedant els animadors nacionals pràcticament sense treball i tenint que baixar els preus de l'animació a quantitats moltes vegades ruboritzants. Per altra part, l'estudi nacional que té la seua plantilla de professionals intenta treure al mercat un producte propi digne amb el qual competir en el mercat mundial, resultant la majoria de les vegades un autèntic calvari per al productor dur-les endavant.

Malgrat tot, podem afermar que l'animació en l'actualitat està en auge i pareix que tendeix a reafermar-se cada vegada més, i per altra banda no deixa d'ésser una professió veritablement apassionant i sovint gratificant. ¿A qui no li agradaria veure un dibuix seu movent-se per una pantalla de televisió?

Miquel Àngel Giner (Equip Grua)  

Imatges cedides per Cartoon P.  i pertanyents
a la sèrie PUMBY  (l'Equip Grua s'encarrega
de la direcció de color i de la realització dels
fons de la sèrie)  Revisió del valencià: Sergi Jiménez